Kobudō (古武道 «l'art marcial ancestral») és un terme japonès es refereix a un art marcial d'origen ryukyuense, que estudia l'ús de les armes tradicionals de fusta o metall. Anteriorment se li coneixia com Ryūkyū Kobujutsu (琉球古武術? lit. «tècnica marcial ancestral de Ryūkyū») encara que ara el terme utilitzat és kobudō (ko de vell o antic, bu d'arma o guerrer i dō sendera o camí espiritual) (El camí antic de les armes o del guerrer).

Independentment de l'estil practicat, el kobudo sofreix actualment d'una diferenciació entre dos tipus de pràctica d'una manera similar al que succeeix en el Karate modern, on hi ha una practica que correspon al vessant esportiu (on l'objectiu és la millora física del practicant, i l'optimització del rendiment basat en uns estàndards d'estètica, velocitat, precisió i força que poden ser avaluats en competicions sota criteris homologats de puntuació) i una altra minoritària que correspon al vessant tradicional, on s'interpreta l'ús de les armes, com a art marcial i cada element es busca tenir una aplicació real i eficaç d'autodefensa davant una possible confrontació o agressió real. El significat filosòfic o formatiu freqüent en les arts marcials tradicionals o "Do", no obstant això, pot estar present en ambdues.

Obtingut de l'article de Viquipèdia Kobudō per varis autors sota la Llicencia de Lliure Documentació GNU.